Bookbot

Quadern d'Hebron

Valutazione del libro

Parametri

  • 132pagine
  • 5 ore di lettura

Maggiori informazioni sul libro

Carlos Lagarriga escriu aquest dietari de dolor i llum a l’hospital de la Vall d’Hebron mentre hi tenia la seva primera dona, la Cristina, a la unitat de pal∙liatius, amb un càncer sense remei. Alhora, ell mateix estava ingressat a la planta de digestiu del mateix centre. En aquestes anotacions descriu les pujades i baixades d’una planta a l’altra amb el degotador i els cigarrets, el pas angelical de les infermeres o la irrupció destralera i sorollosa dels gitanos en la quietud asèptica de l’hospital, com en un text de García Lorca. També les seves fintes al dolor, gràcies a la seva estranyesa per l’absurditat de la vida i a un sentit de l’humor d’home culte, agut i malenconiós. Si la història del llibre és bonica, les seves pàgines encara ho són més. «Fulles que cauen d’un arbre», diu Lagarriga. Tenen un toc poètic, una elegància emocional colpidora i vessen d’ironia jovial, que fan que l’autor vegi els passadissos d’urgències com els carrers dels sanfermines o que respongui a la radiòloga que li demana si porta res de ferro, que «la salut, per descomptat, no». És un llibre que espanta les incerteses, la desemparança i les pors a manotades de fe d’esperança i de bon humor. Ho diu en una dedicatò «Les nostres torxes s’apaguen, però una gran llum ens espera».

Acquisto del libro

Quadern d'Hebron, Carlos Lagarriga

Lingua
Pubblicato
2022
Rilegatura
(In brossura)
Ti avviseremo via email non appena lo rintracceremo.

Metodi di pagamento

4,0
Molto buono
1 Valutazioni

Qui potrebbe esserci la tua recensione.

Titolo
Quadern d'Hebron
Lingua
Catalano
Editore
Albada
Pubblicato
2022
Formato
In brossura
Pagine
132
ISBN10
848702355X
ISBN13
9788487023552
Serie
Categoria
Valutazione
4 su 5
Descrizione
Carlos Lagarriga escriu aquest dietari de dolor i llum a l’hospital de la Vall d’Hebron mentre hi tenia la seva primera dona, la Cristina, a la unitat de pal∙liatius, amb un càncer sense remei. Alhora, ell mateix estava ingressat a la planta de digestiu del mateix centre. En aquestes anotacions descriu les pujades i baixades d’una planta a l’altra amb el degotador i els cigarrets, el pas angelical de les infermeres o la irrupció destralera i sorollosa dels gitanos en la quietud asèptica de l’hospital, com en un text de García Lorca. També les seves fintes al dolor, gràcies a la seva estranyesa per l’absurditat de la vida i a un sentit de l’humor d’home culte, agut i malenconiós. Si la història del llibre és bonica, les seves pàgines encara ho són més. «Fulles que cauen d’un arbre», diu Lagarriga. Tenen un toc poètic, una elegància emocional colpidora i vessen d’ironia jovial, que fan que l’autor vegi els passadissos d’urgències com els carrers dels sanfermines o que respongui a la radiòloga que li demana si porta res de ferro, que «la salut, per descomptat, no». És un llibre que espanta les incerteses, la desemparança i les pors a manotades de fe d’esperança i de bon humor. Ho diu en una dedicatò «Les nostres torxes s’apaguen, però una gran llum ens espera».