Jesús Moncada Libri

Ausgezeichnet mit den prestigiosesten Preisen, wird dieses Werk einstimmig als einer der besten Romane der katalanischen Literatur der letzten Jahrzehnte gefeiert. Als meisterhaftes narrativisches Fresko vereinen sich hier Realität und Mythos, Ironie und Zärtlichkeit. In diesem Buch evoziert der Autor das Verschwinden von Mequinenza, einer Stadt im Einzugsgebiet des Ebro und des Segre, die einst das Zentrum eines bedeutenden Bergbaugebiets und eines intensiven Flussverkehrs war und dazu verurteilt ist, von den Wassern eines Stausees überflutet zu werden. Durch die Erlebnisse unzähliger Charaktere, deren Erinnerungen sich überschneiden, erinnert der Autor an das letzte Jahrhundert des Lebens der Stadtbevölkerung.

Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?

El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada el 1985, reuneix catorze relats ambientats a l'antiga vila de Mequinensa, l'univers d'aquest escriptor. Aquesta edició, a cura d'Hèctor Moret, professor i investigador de la llengua i literatura catalanes a l'Aragó, busca ser una eina didàctica per aprofundir en l'estudi de l'obra. Inclou una breu descripció de la vida de l'autor, una anàlisi dels aspectes més significatius del llibre i propostes de treball per facilitar-ne la comprensió. En un vell cafè d'una vila costeruda i riallera a la vora esquerra de l'Ebre, un cronista recull històries de la seva peculiar i irònica parròquia, especialment del vell Cristòfol, memòria viva del lloc. Les narracions presenten una galeria de personatges, com un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent, afeccionats al futbol amb un singular camp d'esports, un pagès massa preocupat per les propietats dels veïns, un confident de les forces d'ordre públic que rep cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món, i un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un caràcter intens. L'edició en paper inclou un estudi preliminar amb bibliografia, glosari, propostes de treball i comentaris de text a cura d'Hèctor Moret.

In der ehrwürdigen, katholischen und nahezu unsterblichen Stadt Torrelloba, an einem Novembermorgen im Jahr 1957, kreuzen sich die Wege des jungen Studenten Dalmau Campells und des Inspektors Melquíades Serrador mit einem Motorradfahrer, der Nachrichten bringt, die entscheidenden Einfluss auf ihr Leben haben werden. Vor dem Hintergrund von Angst, Elend und Entbehrungen der Nachkriegszeit ist dies der Ausgangspunkt von Die Galerie der Statuen, einem Roman, der Jesús Moncada als einen der solidesten zeitgenössischen Schriftsteller bestätigte. Die Galerie der Statuen enthält die gleichen Verdienste, die Camí de sirga zu dem großen Roman gemacht haben, den wir alle kennen. Es ist ein ambitioniertes Werk in Bezug auf Handlung, Struktur und literarische Mittel. Die scheinbare Komplexität der Handlung erforderte ein sicheres Gespür, um das Ganze zu verbinden und es anzubieten, ohne auf seine Größe zu verzichten und ohne gleichzeitig vom Leser mehr zu verlangen, als sich von der Kraft der erzählten Geschichte mitreißen zu lassen. Moncada hat dies voll und ganz erreicht.