Maggiori informazioni sul libro
רומàn-המכתבים 'La Ciutat i la Casa' és l'últim roman que va escriure Natalia Ginzburg. És la història d'un grup d'amics, sobre els seus amors, traïcions, i la mort dels seus éssers estimats. L'abandonament de Giuseppe cap a Amèrica i la desintegració de "la casa" on es troben tots els caps de setmana obre una extensa correspondència que reflecteix fragments de vida com trossos d'un mirall trencat. Aquest és el símbol de Natalia Ginzburg mateixa, que va escriure sobre el llibre: "Ja des del principi no esperava parlar, el mirall estava trencat, i sabia que reparar els trossos seria impossible, mai no havia experimentat la gràcia que hi ha en un mirall sencer davant teu". Potser és precisament en això que rau el seu gran èxit, que molts consideren avui el seu millor roman. L'esguard a les cartes d'aquestes persones és com una mirada a una pila de cartes que algú de la vida real va abandonar quan va canviar de casa. I per sobre de tot, hi ha en aquest llibre una gràcia d'empatia humana.
Acquisto del libro
Narratives - 22: La Ciutat i la Casa, Natalia Ginzburg, Josefina Figuerola Garreta
- Lingua
- Pubblicato
- 1990
- product-detail.submit-box.info.binding
- (In brossura)
Metodi di pagamento
Ancora nessuna valutazione.
- Titolo
- Narratives - 22: La Ciutat i la Casa
- Lingua
- Catalano
- Editore
- Eumo Editorial SAU
- Pubblicato
- 1990
- Formato
- In brossura
- Pagine
- 278
- ISBN10
- 8476021747
- ISBN13
- 9788476021743
- Serie
- Descrizione
- רומàn-המכתבים 'La Ciutat i la Casa' és l'últim roman que va escriure Natalia Ginzburg. És la història d'un grup d'amics, sobre els seus amors, traïcions, i la mort dels seus éssers estimats. L'abandonament de Giuseppe cap a Amèrica i la desintegració de "la casa" on es troben tots els caps de setmana obre una extensa correspondència que reflecteix fragments de vida com trossos d'un mirall trencat. Aquest és el símbol de Natalia Ginzburg mateixa, que va escriure sobre el llibre: "Ja des del principi no esperava parlar, el mirall estava trencat, i sabia que reparar els trossos seria impossible, mai no havia experimentat la gràcia que hi ha en un mirall sencer davant teu". Potser és precisament en això que rau el seu gran èxit, que molts consideren avui el seu millor roman. L'esguard a les cartes d'aquestes persones és com una mirada a una pila de cartes que algú de la vida real va abandonar quan va canviar de casa. I per sobre de tot, hi ha en aquest llibre una gràcia d'empatia humana.