Josep Maria de Sagarra Libri

Private Life holds up a mirror to the moral corruption in the interstices of the Barcelona high society Sagarra was born into. Boudoirs of demimonde tramps, card games dilapidating the fortunes of milquetoast aristocrats - and how they scheme to conceal them - fading manors of selfish scions, and back rooms provided by social-climbing seamstresses are portrayed in vivid, sordid, and literary detail. The novel, practically a roman-à-clef for its contemporaries, was a scandal in 1932. The 1960's edition was bowdlerized by Franco's censors. Part Lampedusa, part Genet, this translation will bring an essential piece of 20th-century European literature to the English-speaking public.

La millor prosa de Sagarra explica Verdaguer i el seu temps. 2a edició.

La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. Des de la seva publicació, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible.

Un cant al goig de viure i estimar recorre les composicions líriques d'aquest recull. L'edició de cada poema s'acompanya d'una presentació i de notes crítiques en què s'analitzen el tema, els motius i els recursos poètics i estilístics.

Cento canti di altissima poesia: la Divina Commedia è considerata il primo testo della letteratura italiana. L'opera immortale del nostro sommo poeta è qui presentata in un'edizione che riproduce il testo critico secondo l'ultima vulgata stabilita da Giorgio Petrocchi. Il primo a definire "Divina" la Commedia di Dante fu Boccaccio; il titolo Divina Commedia risulta per la prima volta in una edizione del 1555. Il senso del viaggio dantesco nell'oltretomba può essere rintracciato nella discussa Epistola a Cangrande della Scala - al quale l'autore dedica il Paradiso: Dante spiega di aver voluto mostrare agli uomini che l'unico modo per elevarsi dalla loro condizione di peccatori e per conquistare verità e salvezza è affidarsi al retto uso della ragione. Un viaggio allegorico attraverso cui il poeta, e con lui l'umanità tutta, riesce ad abbandonare "la selva oscura" della propria miseria per rendersi degno di attingere al divino. -- 4ème de couverture

Catalan

El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramàtic", el gènere característic de l'escriptor barceloní. S'hi recreen el món i l'ambient mariners, condensats entre les quatre parets d'una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí l'escenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat d'ella i les esperances d'un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més d'una galeria de personatges secundaris i d'un llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, d'un clàssic de la dramatúrgia catalana.

Ein unbezahlter Wechsel und seine fatalen Folgen – als Don Tomàs de Lloberola, das kauzig-hypochondrische Oberhaupt einer verarmten Adelsfamilie in Barcelona, sich weigert, für die Spielschulden seines Sohnes Frederic zu bürgen, löst dies weitreichende Konsequenzen aus. In seinem bekanntesten Roman von 1932 beschreibt Josep Maria de Sagarra, selbst aus der katalanischen Aristokratie, den finanziellen und moralischen Niedergang der stolzen Lloberolas. Der Roman ist ein Schlüsselwerk von epischer Breite, das alle Gesellschaftsschichten Barcelonas umfasst: anachronistische Aristokraten, neureiche Emporkömmlinge, geschäftstüchtige Konkubinen und falsche Heilige. Sagarra blickt mit spöttischer Wortgewalt und kraftvoller Bildhaftigkeit auf das Doppelleben seiner Protagonisten hinter der Fassade strenger Konventionen und entlarvt die Amoralität des katalanischen Bürgertums zu Beginn des 20. Jahrhunderts. Er thematisiert den radikalen Wandel von der Feudal- zur Industriegesellschaft und stellt soziale Machtverhältnisse in Frage. Der Roman spiegelt eine bedeutende historische Zäsur wider: den Übergang von der Diktatur zur kurzlebigen Republik, als die Katalanen für kurze Zeit der Illusion politischer Emanzipation nachhingen. Obwohl die Novellistik in Sagarras Werk eine untergeordnete Rolle spielt, gilt der Roman seit seiner Wiederentdeckung als Meilenstein der katalanischsprachigen Literatur des 20. Jahrhunderts.

Tijdens een zwoele zomervakantie in een arm vissersplaatsje aan de Costa Brava wordt de priesterstudent Quimet verliefd op het naaistertje Marí, het mooiste meisje van het dorp. Na een stormachtige aanzet tot een romance moet Quimet terug naar het seminarie in Girona. Zal hij zijn soutane aan de wilgen hangen? En zo ja, zal de ambitieuze Marí voor Quimet kiezen of voor de veel oudere maar succesvolle vertegenwoordiger in fournituren, meneer Peret? In een even lyrische als sarcastische ode aan de liefde neemt De Sagarra de lezer mee van de ruige Catalaanse kust naar de statige domstad Girona en de geanimeerde marktstad Figueres, om de roman te eindigen in het surreële landschap van Cap de Creus.Josep Maria de Sagarra (1894-1961) was een van de zeldzame kunstenaars die bij leven op handen werden gedragen door zowel collega’s, critici als het grote publiek. Hij liet een omvangrijk oeuvre na, in vrijwel alle literaire genres. De Sagarra bedreef theater, poëzie, journalistiek, reisliteratuur en romankunst, en hij vertaalde Dante, Shakespeare, Molière en Gogol. In de woorden van Eduardo Mendoza: ‘Josep Maria de Sagarra gedroeg zich als een volmaakte heer en schreef als een volmaakte wilde.’