Bookbot

El que resta del dia

Maggiori informazioni sul libro

El que resta del dia és la història d’una servitud. Som als anys cinquanta. El protagonista, majordom d’una casa senyorial que ha acabar sent venuda a un milionari nord-americà, recorda els temps de glòria de la casa mentre fa un petit viatge pel país a instàncies del seu nou amo. L’obra, un prodigi de subtilesa i sagacitat, ens explica en primera persona com Stevens, el majordom, ha dedicat la seva vida a servir, a avançar-se al més petit desig del seu patró Lord Darlington; com esdevé d’aquesta manera una mena de “senyor” d’imitació, com renuncia a qualsevol tipus de vida pròpia i com, mancat d’ideologia o opinió personal, secunda des del seu paper subsidiari les vel·leïtats pro-nazis de l’aristòcrata. Quan, apartat de la casa, va fent balanç de la seva vida el resultat és desolador. És desolador per al lector, però no pas per al majordom, que, fidelíssim a la seva idiosincràsia, només té un pensament: com li caldrà reciclar-se per adaptar-se als nous temps i agradar i ser útil a un senyor tan diferent, el parvenu nord-americà que ha passat a ser director del seu destí.

Acquisto del libro

El que resta del dia, Xavier Riu, Kazuo Ishiguro

Lingua
Pubblicato
1991
Rilegatura
(In brossura)
Ti avviseremo via email non appena lo rintracceremo.

Metodi di pagamento

Titolo
El que resta del dia
Lingua
Catalano
Pubblicato
1991
Formato
In brossura
Pagine
220
ISBN10
8429732772
ISBN13
9788429732771
Serie
Descrizione
El que resta del dia és la història d’una servitud. Som als anys cinquanta. El protagonista, majordom d’una casa senyorial que ha acabar sent venuda a un milionari nord-americà, recorda els temps de glòria de la casa mentre fa un petit viatge pel país a instàncies del seu nou amo. L’obra, un prodigi de subtilesa i sagacitat, ens explica en primera persona com Stevens, el majordom, ha dedicat la seva vida a servir, a avançar-se al més petit desig del seu patró Lord Darlington; com esdevé d’aquesta manera una mena de “senyor” d’imitació, com renuncia a qualsevol tipus de vida pròpia i com, mancat d’ideologia o opinió personal, secunda des del seu paper subsidiari les vel·leïtats pro-nazis de l’aristòcrata. Quan, apartat de la casa, va fent balanç de la seva vida el resultat és desolador. És desolador per al lector, però no pas per al majordom, que, fidelíssim a la seva idiosincràsia, només té un pensament: com li caldrà reciclar-se per adaptar-se als nous temps i agradar i ser útil a un senyor tan diferent, el parvenu nord-americà que ha passat a ser director del seu destí.