Più di un milione di libri, a un clic di distanza!
Bookbot

Najat El Hachmi

    La scrittura di Najat El Hachmi approfondisce le complessità dell'identità e dell'intersezione culturale, attingendo alle sue esperienze personali di immigrazione in Catalogna. Il suo approccio letterario è profondamente radicato nell'esplorazione delle dualità di appartenenza e del processo di auto-creazione attraverso le culture. Attraverso la sua prosa, riflette e re-immagina meticolosamente la sua realtà, concentrandosi sui temi dell'appartenenza e della formazione di una doppia identità culturale. El Hachmi offre ai lettori una voce distintiva che naviga le sfumature dell'assimilazione e della crescita personale.

    Madre de leche y miel
    La cazadora de cuerpos
    L'últim patriarca
    Eine fremde Tochter
    Sempre han parlat per nosaltres
    El lunes nos querran
    • "'Si dic feminisme dic llibertat: viure sense que se'm relegui a un segon lloc, sense que la meva vida, la meva opinió, el meu plaer i el meu dolor valguin menys que la vida, l'opinió, el plaer i el dolor dels meus germans homes. Quan dic feminisme dic dignitat. En les pàgines que segueixen explicaré el masclisme concret del qual vinc i de quina manera s'ha rearmat en formes que no ho semblen. Diré de nou feminisme per continuar defensant una llibertat sencera, sense restriccions ni vigilància.' (Najat El Hachmi). Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com l'escriptora catalana Najat El Hachmi. Amb lucidesa i valentia, aquest assaig exposa la seva opinió sobre què suposa ser feminista avui dia i sobre les diferents maneres d'entendre la condició de la dona, i alhora ens alerta dels perills de supeditar el feminisme a altres causes, polítiques, culturals o religioses. Una reflexió important, necessària i del tot oportuna. Una denúncia de les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones."--De la contracoberta

      Sempre han parlat per nosaltres
    • Aufrichtig und mutig erzählt Najat El Hachmi die Geschichte einer jungen Frau, die in Marokko geboren wurde und in Katalonien aufwächst. Während ihre Mutter eng mit der traditionellen marokkanischen Lebensweise und muslimischen Religion verbunden ist, befindet sich die Protagonistin in einem permanenten Konflikt zwischen der katalanischen und marokkanischen Kultur und den Sprachen – ein Zustand, der ihre beidseitige Verbundenheit und zugleich ihre doppelte Fremdheit spürbar macht. Nachdem sie sich zuerst dem Willen der Mutter beugt und einer arrangierten Ehe zustimmt, schafft sie es schließlich doch nach langem inneren Kampf, die Bande zu zerreißen und ihren selbstbestimmten Weg zu gehen. Ein eindrucksvolles, multikulturelles Buch.

      Eine fremde Tochter
    • L'últim patriarca

      • 336pagine
      • 12 ore di lettura

      L'últim patriarca és la història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys. Mimoun Driouch i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l'ordre de les coses. Aquesta és una història familiar on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. La filla vol entendre per què el seu pare s'ha convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida

      L'últim patriarca
    • La cazadora de cuerpos

      • 268pagine
      • 10 ore di lettura

      Una joven que trabaja como limpiadora en una fábrica de pizzas tiene un hambre voraz de experiencias sexuales. Intentará cubrir sus carencias emocionales acostándose con todo tipo de hombres para así, tal vez, lograr aplacar la sed de felicidad que le corroe el alma. Cuerpo tras cuerpo intentará comprenderse a ella misma y alcanzar, como última meta, la felicidad.Con la fuerza, sensualidad y frescura que ya demostró en su primera novela, El último patriarca, Najat El Hachmi vuelve a confirmar que es una de las voces más interesantes y originales de su generación. Una gran autora que ha llegado, sin duda alguna, para quedarse. Una esplendorosa fiesta para los sentidos, no dudes que la disfrutarás.«Pero me espero, no tengo prisa. Sé que es así como debe ser, que poco a poco nos iremos conociendo y un día vendrá el sexo después del amor y será un sexo maravilloso, ¿sabes por qué? Porque será un sexo humano, de ternura.»

      La cazadora de cuerpos
    • Jo també sóc catalana

      • 195pagine
      • 7 ore di lettura

      -Jo sóc català, mama? Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L’autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció. Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d’enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l’essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l’esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI.

      Jo també sóc catalana
    • Wir wollen die ganze Freiheit

      Über Feminismus und Identität. Ein notwendiges Manifest.

      Najat El Hachmi ist eine Autorität in Sachen Feminismus und Identität. Jenseits ihres Status als Immigrantin und Tochter einer marokkanisch-muslimischen Familie ist ihre Erzählwelt eine Welt der Frauen. Mit diesem Wissen aus erster Hand hat sie sich eine Meinung darüber gebildet, was es heute bedeutet, Feministin zu sein. In ihrem Essay legt sie ihren Standpunkt dar und prangert die zahlreichen Fallen und Formen der Diskriminierung an, unter denen Frauen leiden. Bereichert wird ihr Blick durch die Herausforderungen, mit denen Migrantinnen in Europa konfrontiert sind, die folgendes Paradoxon erleben: Sie leben in einer modernen und demokratischen Gesellschaft, in der Gleichberechtigung gesetzlich verankert ist und in der ein feministisches Bewusstsein wächst. Und trotzdem fällt es den »Töchtern« muslimischer Migranten nach wie vor oft schwer, sich gegen die patriarchalen Strukturen, in denen sie aufwachsen, zu wehren. Ein wichtiger Beitrag zum Verständnis und ein Appell für die Befreiung von Frauen, der angesichts der aktuellen Lage von Frauen im Iran und in Afghanistan neue Dringlichkeit erhält.

      Wir wollen die ganze Freiheit