Imma Monsó Libri

"Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava". La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgià d'una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. La dona veloç és una original mirada del gran "mal" contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és "important" del que és "urgent".

Acabats els estudis universitaris, Franz Hoozenberger inicia unes plàcides vacances a la casa familiar. Allà, un descobriment estrany li permet de viure una experiència els resultats de la qual no es revelaran fins al cap d'uns anys. No se sap mai és la novel·la d'aquesta experiència, la història d'un aprenentatge sentimental i vital,. Però també és molt més. És la novel·la de tot allò que no es vol fer i tanmateix s'acaba fent, de la felicitat simulada, de la incapacitat per assumir els propis desitjos, i de la pretesa necessitat de madurar. I, sobretot, és una novel·la esplèndida, punyent i divertida que parla d'un home metòdic (un Hoozenberger) abocat a confrontar-se amb una crueltat femenina tan lúcida com innocent.

La fascinant activitat d'observar i ser observat és el fil conductor d'aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l'enveja es contraposen d'altres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A "Exactitud", la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A "La finestra", la Lisa i l'Adrissa s'observen sense saber-ho, ignorants que allò que veu l'una és l'altra cara d'allò que veu l'altra. A "Marxem, papà. Aquí no ens hi volen", en Bolo Biosca vol ser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A "Viciós", un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A "Tímid", un nen incapaç de pronunciar "bon dia" veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anècdota configurarà un destí que el condemnarà per sempre a decidir-se quan ja ha perdut l'oportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.